<?xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1"?><!-- generator="FeedCreator 1.7.2-ppt (info@mypapit.net)" --><rss version="0.91">    <channel>        <title>Al-Balanci</title>        <description><![CDATA[Opinio de lo que passa en lo Reine Valenciā.]]></description>        <link>http://al-balanci.blogcindario.com/</link>        <lastBuildDate>Mon, 23 Nov 2009 11:22:32 +0100</lastBuildDate>        <generator>FeedCreator 1.7.2-ppt (info@mypapit.net)</generator>        <item>            <title>LA GRAN MENTIRA DEL &amp;quot;PAREGUT&amp;quot; ENTRE LA LLENGUA VALENCIANA I LA CATALANA.</title>            <link>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/11/00021-la-gran-mentira-del-quot-paregut-quot-entre-la-llengua-valenciana-i-la-catalana.html</link>            <description><![CDATA[<p align="center"><strong><span style="font-size: small;">LA GRAN MENTIRA DEL "PAREGUT" ENTRE LA LLENGUA VALENCIANA I LA CATALANA.</span></strong></p><p align="center"><strong><span style="font-size: small;">LA GRAN MENTIRA DE LA "INTELIGIBILITAT LLING&Uuml;ISTICA"</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">Es freq&uuml;ent sentir en boca de partidaris de l'imperialisme pancatalaniste que "<em>el valenci&agrave; i el catala es</em> <em>pareixen molt</em>", i que un "<em>catala i un valenci&agrave; s'entenen en mes o manco facilitat</em>".</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">Es cert. Lo illogic ser&iacute;a lo contrari. No obstant, a continuacio demostrarem que no es poden utilisar ni l'excusa del paregut, ni l'excusa de l'inteligibilitat, per a demostrar cap unitat lling&uuml;istica ni per a que una llengua aborvixca a l'atra.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">A no ser que el pancatalanisme no tinga uns atres arguments mes solits i consistents...</span></strong></p><p align="center"><span style="text-decoration: underline;"><strong><span style="font-size: small;">EIXEMPLES D'IDIOMES PAREGUTS</span></strong></span></p><p align="center"><span style="text-decoration: underline;"><strong><span style="font-size: small;">(I EN ALT NIVELL D'INTELIGIBILITAT LLING&Uuml;ISTICA)</span></strong></span></p><p><strong><span style="font-size: small;">- El gallec i el portugues son 2 idiomes distints. </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">- El serbi i el croat son 2 idiomes distints.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">- El chec i l'eslovac son 2 idiomes distints.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">- El catala, l'occita i l'aranes son 3 idiomes distints.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">- El suec, el noruec, el danes, l'islandes i el feroes son 5 idiomes distints.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">- Etc.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">&iexcl;I entre totes elles s'entenen! &iexcl;Milacre!</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">Per tant, CAP FILOLEC DEL MON, CAP SOCIOLLING&Uuml;ISTE DEL MON utilisa els criteris de "paregut" i/o de "inteligibilitat lling&uuml;istica" per a defendre cap "unitat de lleng&uuml;es" en qualsevol lloc del planeta.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">Es llogic i freq&uuml;ent que entre dos llenguas VE&Iuml;NES existixca un cert "paregut" i una certa "inteligibilitt", i no per aixo ningu afirma que son "la mateixa llengua", i manco encara es defenen criteris de "unificacio", "estandarisacio" o "absorcio".</span></strong></p><p align="center"><span style="text-decoration: underline;"><strong><span style="font-size: small;">ALGUNS CRITERIS QUE INFLUIXEN EN LA SUBJECTIVITAT DEL PLANTEJAMENT</span></strong></span></p><p><strong><span style="font-size: small;">Para ello, a la hora de realizar cualquier hip&oacute;tesis, deber&iacute;amos tener en cuenta algunos elementos subjetivos entre los encuestados.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">-EL NIVELL CULTURAL dels dos interlocutors:</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;"><em>- No es donar&agrave; el mateix grau d'inteligibilitat entre dos llicenciats en Filologia Romanica que entre dos persones sense estudis.</em> </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">-El GRAU D'INTERES (i el posicionament ideologic):</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;"><em>- Evidentment un valenci&agrave; que siga partidari de l'imperialisme pancatalaniste tindra molt mes interes en "entendre" a un catala, que un atre valenci&agrave; que no ho siga.</em> </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">-LA NORMALISACIO LLING&Uuml;ISTICA vigent i les alternatives:</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;"><em>- Dependra de la normativa utilisada per cada usuari:</em> </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;"><em>- Normes de El Puig (R.A.C.V.).</em> </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;"><em>- Normes del 32 (i els seus dos variants: la "original" i la "evolucionada" (catalanisada).</em> </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;"><em>- Normes de l'Institut d'Estudis Catalans.</em> </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;"><em>- Unes atres: futura Academia Valenciana de la Llengua.</em> </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;"><em>- No olvidem que les "Normatives" obedixen mes a criteris ideologics que a criteris lling&uuml;istics.</em> </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">-L'influencia dels MIJOS DE COMUNICACIO:</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;"><em>-En Valencia existixen repetidors<em> </em><span style="text-decoration: underline;">illegals</span> de TV3.</em> </span></strong></p><p><em><strong><span style="font-size: small;">-En Valencia s'escolta Catalunya Radio i unes atres emisores catalanes.</span></strong></em></p><p><em><strong><span style="font-size: small;">-En RadioTelevisio Valenciana s'utilisa una "estandarisacio" de l'idioma valenci&agrave; procliu a la catalanisacio del mateix.</span></strong></em></p><p><em><strong><span style="font-size: small;">-En Valencia es subvencionen llibres i unes atres publicacions en catala.</span></strong></em></p><p align="center"><span style="text-decoration: underline;"><strong><span style="font-size: small;">LO RIDICUL DE LA TEORIA PANCATALANISTA</span></strong></span></p><p><strong><span style="font-size: small;">Pensem que (utilisant u criteri totalment arbitrari i per tant absolutament acientific) s'acordara que dos lleng&uuml;es en un 85% de "paregut" i/o de "inteligibilitat" foren la mateixa llengua.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">&iquest;Que passaria si dos lleng&uuml;es foren paregudes en un 84%? En eixe cas &iquest;NO serien la mateixa llengua?.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">&iquest;Que passaria si dos lleng&uuml;es foren paregudes en un 86%? En este cas &iquest;SI serien la mateixa llengua?.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">I aplegat ad este punt: &iquest;perque no el 80% o el 90% en conte del 85%?...</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">Es ridicul. No te cap sentit.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">I mes encara si parlem de "lleng&uuml;es vives" que han evolucionat (i evolucionen) sigle darrere sigle.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">En est aspecte, hui per hui, es molt important tindre present la politica d'ensenyan&ccedil;a dictaminada per la Generalitat (interessos personals i de grup, objectius a conseguir, etc.) de l'idioma valenci&agrave; en Coleges, Instituts i Universitat, mes procliu al "adoctrinament en l'unitat de la llengua" que a la defensa de l'idioma valenci&agrave;.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">La prova d'aixo es evident: els llibres de text triats son editats majoritariament en Catalunya, mentres es censuren uns atrs editats per Lo Rat Penat (institucio en mes de 120 anys de treball i servici a l'idioma valenci&agrave<img style="border:0px;width:16px;height:16px;padding:0px;margin:0px;background:none;"  src="http://miarroba.st/caretos/wink.gif" alt="Guiņo" title="Guiņo" /> i unes atres editorials (RACV, L'Oronella, Del Secia al Segura, etc) que editen en les Normes Valencianes d'El Puig. Identics objectius mafiosos mouen la politica de seleccio de professors.</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">En tot, <span style="text-decoration: underline;">aixo no significar&agrave; un gran aument en el "paregut" i la "inteligibilitat" entre lleng&uuml;es</span>. A favor de la llengua valenciana juga el fenomen de la "diglossia" l'arrelament de l'idioma valenci&agrave; en les nostres comarques. Posarem un eixemple: Darrere de dos decades de "catalanisacio" en l'ensenyan&ccedil;a i en els mijos de comunicacio, els valenciaparlants seguim sense acceptar paraules com "aquest", "nosaltres", "avui", avi", "sota", "tarda", "article" o "vehicle". Per tant, el llenguage parlat (pese als esfor&ccedil;os pancatalanisadors) no es tan facil de sustituir. Pot ser que aumente la similitut entre la llengua valenciana i el catala, pero no lo suficient com per a que la segona absorvixca a la primera.</span></strong></p><p><span style="text-decoration: underline;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></span></p><p><span style="text-decoration: underline;"><strong><span style="font-size: small;">Uns atres arguments:</span></strong></span></p><p><strong><span style="font-size: small;">-No donarien mai els mateixos percentages un estudi sintactic, que uno morfologic, que uno fonetic, que un atre ortografic, etc. </span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">- No donarien mai els mateixos percentages si realisem l'enquesta entre un valenci&agrave; de Vinaros i uno de Tarragona (Zones limitrofes, a on es dona el fenomen del "llenguage de frontera") que si ho realisem entre un valenci&agrave; d'Alacant i un catala de Girona).</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">- Si el mateix Institut d'Estudis Catalans (maxima autoritat lling&uuml;istica en Catalunya) reconeix a l'occita i a l'aranes com a lleng&uuml;es propies i diferents a qualsevol atra, &iquest;perque no reconeixen en molt mes motiu l'autonomia de la llengua valenciana?</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">&iexcl;Que dos lleng&uuml;es siguen mes o menys paregudes, no significa que siguen la mateixa llengua!</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p><strong><span style="font-size: small;">&iexcl;Que dos coses sigueen paregudes no significa que siguen la mateixa cosa!</span></strong></p><p><em><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></em></p><p><em><strong><span style="font-size: small;">...&iquest;Es esa "la ciencia" de la que tant parlen els partidaris de l'imperialisme pancatalaniste?</span></strong></em></p><p><em><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></em></p><p><em><strong><span style="font-size: small;">...&iquest;Son eixos tots els seus arguments?</span></strong></em></p><p><em><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></em></p><p><em><strong><span style="font-size: small;">...&iexcl;Que vergonya!</span></strong></em></p>]]></description>            <pubDate>Mon, 23 Nov 2009 11:22:26 +0100</pubDate>        </item>        <item>            <title>MANIFEST</title>            <link>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/11/00020-manifest.html</link>            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;"></span></strong></p><p style="text-align: justify;"><br /><strong><span style="font-size: small;">El valencianisme cultural i idiomatic ha patit en els ultims anys un enorme retroces motivat per la perdua de poder politic i per la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua. Esta institucio, que, viciada d'orige, se presentava com a la solucio al "problema lling&uuml;istic" dels valencians, no ha fet mes que confirmar el proces de catalanisacio lling&uuml;istica iniciat en els primers anys del govern autonomic socialiste, continuat actualment pels governs populars.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><br /><strong><span style="font-size: small;">En eixe proces de desfeta i desactivacio del valencianisme, el poder institucional ha contat en la significactiva colaboracio -per accio o per omissio- d'institucions com la RACV i Lo Rat Penat, o de persones lligades ad elles de forma individual.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><br /><strong><span style="font-size: small;">Els ultims -per ara- episodis de neutralisacio del valencianisme idiomatic han segut l'introduccio dels accents "a l'estil del 32" en la Normativa d'El Puig per qui era la seua promotora i depositaria -la RACV- i la disolucio i reinvencio de la seua Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes, incloent l'eliminacio d'alguns dels principals agents del proces codificador de la moderna llengua valenciana. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">No cal oblidar a lo llarc d'este proces la<br />pressio i la participacio, explicites o implicites, de partits politics autoctons i forans.<br /><br />L'objectiu final de la trama, la primera pedra de la qual fon el dictamen del CVC de 1998, es l'extincio -per convergencia- de l'idioma valenci&agrave;, diluit en el catala.<br />Per tot a&ccedil;o, els firmants d'este document manifestem:<br />1. L'idioma valenci&agrave; es formalment una llengua autonoma. De tal premisa s'ha de derivar tota planificacio normalisadora i normativisadora posterior.<br /><br />2. Esta normalisacio i normativisacio cristalisaren, en 1979, en una completa codificacio ortografica i, posteriorment, en un corpus teoric i tecnic imprescindible per a dignificar el valenci&agrave;. Eixes normes de codificacio son conegudes com a Normes d'El Puig -pel lloc on es va realisar l'acte d'ahesio popular- o de la RACV. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">En conseq&uuml;encia, considerem que es l'unica normativisacio acceptable.<br /><br />3. En dit sistema s'han escrit 25 anys de l'historia del valenci&agrave;. Esta rao era en si suficient per a haver-lo preservat, no per constituir un dogma inalterable, sino perque -com tota codificacio- era i es una solucio de<br />compromis, util i equilibrada, en la qual es poden reconeixer perfectament els valencians. De la consideracio de compromis -tecnic, historic i popular- es deriva, com es digue en son moment, la possibilitat de millorar-lo.<br /><br />4. Com a entitat referencial de normativisacio, el paper desenrollata hores d'ara per la RACV resulta q&uuml;estionable, en especial a partir de la nova i&nbsp; confusa "configuracio" de sa Seccio de Llengua i del proces d'introduccio de la nova normativa accentual, proces anormal -en les urgencies i en la&nbsp; forma-, infundat i preorientat a dividir el valencianisme produint la&nbsp; confluencia del valenci&agrave; en un atre sistema: el de la AVLL o el del IEC. Els discrepants de tan incomprensible decisions de la RACV nos mantindrem fidels a la codificacio tradicional anterior.<br /><br />5. Entenem, en fi, que este representa nomes un infim problema en la mar de grans problemes que afronten el valencianisme i el futur del poble valenci&agrave;. I mes ara, quan l'actuacio de la AVLL i la reforma de l'Estatut -pactada i votada pel PP i PSOE signifiquen un extraordinari obstacul per al futur de&nbsp; tots. La defensa d'eixe poble i de la singularitat de la llengua valenciana nos ha guiat i nos guiar&agrave;.<br /><br />Valencia, 8 de juliol de 2005<br /><br />Lleopolt Pe&ntilde;arroja<br /><br />Toni Fontelles<br /><br />Josep Giner<br /><br />Manolo Gimeno<br /><br />Chimo Lanuza</span></strong></p>]]></description>            <pubDate>Mon, 23 Nov 2009 11:18:46 +0100</pubDate>        </item>        <item>            <title>La racv</title>            <link>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/10/00019-la-racv.html</link>            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Que en Valencia se utiliza al hablar castellano t&eacute;rminos que provienen del valenciano forma parte de la realidad del lenguaje de la Comunitat desde hace largo. Parte de esos t&eacute;rminos han sido exportados a otras comunidades aut&oacute;nomas y ahora se trata de que la Real Academia Espa&ntilde;ola (RAE) reconozca este hecho consumado en el habla de millones de espa&ntilde;oles. Para ello, la Real Acad&egrave;mia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborado un denso informe con m&aacute;s de medio centenar de 'valencianismos' -a estas alturas de la cr&oacute;nicas este redactor duda si entrecomillar o no el t&eacute;rmino- que remitir&aacute; a la RAE a fin de que aquellos que no se encuentran en el diccionario espa&ntilde;ol tenga cabida, como 'aforiniano', 'foguera' o 'gayata', entre otros. <br /><br />Pero no s&oacute;lo aquellas palabras de la Comunitat que no gozan de lugar en la RAE, tambi&eacute;n las acepciones de origen valenciano que no se han registrado (como la de 'borracho', para el conocido petardo que se utiliza, sobre todo, en las fiestas josefinas) o aquellos t&eacute;rminos cuya etimolog&iacute;a remiten a regiones err&oacute;neas en lugar de la aut&eacute;ntica valenciana, como 'metalla' o 'ninot', que la RAE atribuye a Catalu&ntilde;a. <br /><br />"La RACV, como Academia asociada, junto a las otras reales academias espa&ntilde;olas, al Instituto de Espa&ntilde;a, adjunta el siguiente informe sobre valencianismos, que presentamos a esa academia para su estudio y su consideraci&oacute;n de cara a futuras ediciones del diccionario. En alg&uacute;n caso son palabras de origen valenciano pero de uso com&uacute;n en el castellano de nuestra comunidad y de comunidades lim&iacute;trofes como Arag&oacute;n, Castilla-La Mancha y Murcia, por lo que deber&iacute;an de tener entrada en el diccionario; en otro caso son acepciones de contenido valenciano que faltan en las definiciones y, finalmente, algunas matizaciones o correcciones que creemos necesarias si se quiere ofrecer un significado correcto y completo", explican desde la instituci&oacute;n valenciana. <br /><br /><br />Un informe "&uacute;nico" en la RACV <br />Vicent Llu&iacute;s Sim&oacute;, decano de la RACV, en declaraciones a LAS PROVINCIAS, puntualizaba lo siguiente momentos antes de los actos vespertinos que la instituci&oacute;n organiz&oacute; ayer con motivo del XXI Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes: "Es curioso, pero hay muchos valencianos que desconocen la procedencia de estos valencianismos. Creen que son palabras no valencianas que se utilizan en castellano". Sim&oacute;, adem&aacute;s, a&ntilde;ad&iacute;a que un informe como &eacute;ste, el cual ha sido elaborado durante cerca de tres meses "jam&aacute;s" se hab&iacute;a enviado a la RAE. "Hab&iacute;amos remitido escritos sobre la definici&oacute;n de la lengua valenciana, pero un documento de esta &iacute;ndole, jam&aacute;s. Esperemos que nos contesten y lo hagan de un modo claro". <br /><br />Conscientes del valor patrimonial que supone el lenguaje, la RACV no duda en subrayar la siguiente idea: "Consideramos que a estas cuestiones no se les ha prestado hasta el momento la atenci&oacute;n que merecen, a la hora de elaborar las diferentes ediciones del Diccionario de la Lengua Espa&ntilde;ola, por ello las exponemos en este documento a su consideraci&oacute;n de cara a la pr&oacute;xima edici&oacute;n, sin descartar futuras propuestas de vocablos o acepciones que no &uacute;nicamente forman parte de la cultura valenciana y espa&ntilde;ola, sino tambi&eacute;n internacional y que no pueden quedar fuera por m&aacute;s tiempo del Diccionario m&aacute;s importante de la lengua espa&ntilde;ola". <br /><br />En total son m&aacute;s de medio centenar de palabras, entre las mencionadas previamente y las que acompa&ntilde;an a esta informaci&oacute;n en la p&aacute;gina siguiente. A ellas se deben sumar una serie de t&eacute;rminos como 'gas&oacute;n' (cascote de yeso), 'grauero' (natural de El Grau // perteneciente o relativo a los puertos de Valencia, Castel&oacute;n de la Plana, Gandia, Sagunto o Burriana), 'manta morellana' (manta de lana rayada y de diferentes colores, originaria de la localidad valenicana de Morella que forma parte del traje tradicional masculino en tierras valencianas), 'mostach&oacute;n' (bollo peque&ntilde;o), 'palera' (higuera chumbera), pelota valenciana' (conjunto de modalidades deportivas de pelota jugada a mano y que se practica, seg&uacute;n la modalidad, en un trinquete, en una calle artificial o en la v&iacute;a p&uacute;blica, situ&aacute;ndose los jugadores a un extremo y otro de la calle) o 'versador' (persona que improvisa los versos que han de ser cantados a alguien, con acompa&ntilde;amiento musical, por un cantador en las canciones denominadas albadas). <br /><br />Los actos de la RACV comenzaron con una misa en el Altar Mayor de la Catedral en memoria de Ausias March. Acto seguido, la Benefic&egrave;ncia acogi&oacute; la entrega del Premio y Acc&eacute;sit a la difusi&oacute;n de la lengua valenciana en las Fallas, as&iacute; como el Premio 'Ausias March' al Instituto de Biolog&iacute;a Molecular y Celular de Plantas de la Polit&eacute;cnica y el C.S.I.C. en la categoria colectiva, y al catedr&aacute;tico de la Universitat, Xaverio Ballester, en la categor&iacute;a individual. <br /><br />Tambi&eacute;n se present&oacute; al p&uacute;blico el mencionado informe que se enviar&aacute; a la RAE.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></p>]]></description>            <pubDate>Tue, 13 Oct 2009 09:45:55 +0100</pubDate>        </item>        <item>            <title>LA CONQUISTA DEL REI EN JAUME</title>            <link>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/10/00018-la-conquista-del-rei-en-jaume.html</link>            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><strong><span style="text-decoration: underline;">LA CONQUISTA DEL</span></strong><strong><span style="text-decoration: underline;"> REI EN JAUME</span></strong></span></p><p style="text-align: justify;"><em><span style="font-size: small;">1.- ELS MILACRES DE L'IMPERIALISME</span></em></p><p style="text-align: justify;"><em><span style="font-size: small;">2.- ORIGE I ESTANDART</span></em></p><p style="text-align: justify;"><em><span style="font-size: small;">3.- NOTES HISTORIQUES </span></em></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">ELS "MILACRES" DE L'IMPERIALISME"</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">La versio de l'imperialisme pancatalaniste es basa en que quan Jaume I i les seues tropes conquistaren Valencia (s.XIII), en la poblacio autoctona ni quedaven mossaraps ni ningu que parlara mossarap.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">O siga, segons esta teoria (hipotesis rupturista), el fet que els valencians parlem una llengua romanica en l'actualitat es deu a les tropes cristianes que van dur les seues lleng&uuml;es (aragones- castella i catala) i s'establiren respectivament en les zones interior del Regne de Valencia i en la costa.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Pero argumentem breument algunes teories valencianes molt llogiques.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Tota la documentacio, tant del primer "Repartiment" (contemporaneu a la conquista), com dels "Assentaments" i dels "Ave&iuml;naments" que s'han pogut estudiar de finals del sigle XIV i del sigle XV, duen (<em>segons els catedratics d'historia Srs. Ubieto, Penyarroja i Mourelle de Lema</em>*) que en ningun moment la poblacio catalana super&agrave; el 5% dels repobladors, lo qual dona -aproximadament- el 0'8% dels habitants de tot el Regne durant eixos dos sigles.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Ara que nos diguen els pancatalanistes quina influencia pogueren tindre eixe 5% de repoblacors; o eixe 0'8% d'habitants de tot el Regne de Valencia en la configuracio de la Llengua Valenciana, i en el seu espectacular i rapit afloriment lliterari en el seu Sigle d'Or.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Si tenim en conte que "Els Costums" primer (a 2 anys de la conquista), i "Els Furs" </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">despres ( a 23 anys de la conquista), estan escrits en un roman&ccedil; inteligible al poble valenci&agrave; (per al que estaven fets: no tendria sentit que el Rei ho tradu&iuml;ra del llati a un atra llengua coneguda unicament per un 0'8% de la poblacio), i mes encara, que Jaume I, don&agrave; disposicio personal de realisar els ju&iuml;ns en roman&ccedil; (i no en llati) per a que els entenguera el poble &iquest;Que podien "pintar" respecte a la llengua eixe 5% total de catalens entre tots els demes cristians, sense contar a l'inmensa majoria mussulmana?</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Si la Llengua Valenciana ve del catala &iquest;Perque es va impondre el "catala occidental" en Valencia? &iquest;Perque no es va impondre el "catala oriental"?</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Lo mateix, que tampoc es va impondre en la conquista de Lleida o de Tortosa, 90 anys abans.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Si els de Lleida no eren mes d'un 20% dels catalans, i mes diluits entre els de Montpellier i Arago...</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">(I sent els catalans no mes del 5% del conjunt dels cristians...)</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Sant Pere Pasqual, naixcut abans de la conquista, escriu la seua obra en valenci&agrave;.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Inmediatament despres ve el Sigle d'Oro de la Lliteratura Valenciana, sense ningun precendent en Catalunya...</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">-&iquest;Com una llengua "importada" pot alcan&ccedil;ar tan pronte el seu desenroll lliterari?</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">(Mes encara en les condicions que argumenten la seua hipotesi els pancatalanistes...)</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Segons les teories oficials de Catalunya, quan els cristians de "Catalaunya La Vella" (en el nort) reconquistaren Barcelona, trobaren alli un idioma mossarap molt similar al que ells paralaven. Lo mateix que posteriorment en Lleida.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">En Valencia, en canvi, neguen l'importancia del roman&ccedil; que va convivir en l'arap...</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">*Nota: Ademes de les investigacions citades dels catadratics d'historia, Srs. Ubieto, Penyarroja i Mourelle de Lema, la teoria coincidix en les recents investigacions d'uns atres historiadors: Marivi Ferrandis Olmos, Ramon Ferrer, Alfons Vila, Ricardo Garcia Moya, Angel V. Calpe, Jose Vicente Gomez Bayarri, Desamparados Cabanes, Leopoldo Piles, Jose Angeles Castello, etc.) Vore l'apartat de "Bibliografia".</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&iexcl;&iexcl;&iexcl; EXTRANY !!!</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&iexcl;&iexcl;&iexcl; ELS MILACRES NO SON IMPOSSIBLES, PERO NO ES POT EXPLICAR TOTA L'HISTORIA A BASE DE MILACRES !!!</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">ORIGE I ESTANDART</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">&lt;&lt;A pesar de tot, encara que es puguera demostrar de forma irrefutable, que la Llengua Valenciana procedix dels idiomes dels repobladors assentats en les nostres terres fa sigles, <em>NO</em> implicaria -ni obligatoriament ni necessariament- l'adopcio d'un mateix estandart lligu&uuml;istic (el catala)&gt;&gt;<em> (Chimo Lanuza. Llicenciat en Filologia).</em></span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">(Declaracio suscrita -entre uns atres- pels llicenciats en Filologia: Chimo Lanuza, Josep Vicent Guinot, Alicia Palaz&oacute;n, Laura Garc&iacute;a Br&uacute;, Manuel Gimeno, Voro L&oacute;pez i Arthur Ahuir. Valencia, a 5 de Mar&ccedil; de 1999).</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">NOTES HISTORIQUES</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Quan Jaume I conquist&agrave; Valencia, va vore que es tractava d'un poble diferent a qualsevol atre, i patint pressions, cre&agrave;:</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">-Un Regne independent de qualsevol atre, que depenia directament d'ell.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">-Lleis propies per al Regne de Valencia ("Els Furs").</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">-Moneda propia per al Regne de Valencia (els "rals" valencians).</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">-Aduana en les fronteres del Regne de Valencia.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">-Institucions politiques propies.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">-Instituciones jur&iacute;dicas propies per al Regne de Valencia ("Els Jurats de les Ciutats". Vinatea era u d'ells).</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">-Pronte surgi el Sigle d'Oro (Ausias March, Joanot Martorell, Isabel de Villena, etc), el primer sigle d'or lliterari de qualsevol atra llengua neollatina.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">-&iquest;I tot a&ccedil;o en una llengua importada?</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">- &iexcl;&iexcl;&iexcl; Si Catalunya mai apleg&agrave; a tindre la cateoria de Regne, ni si quiera la de Principat !!!</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;">&nbsp;</span></p>]]></description>            <pubDate>Tue, 13 Oct 2009 09:43:36 +0100</pubDate>        </item>        <item>            <title>La AVL y la batalla de Valencia</title>            <link>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/10/00017-la-avl-y-la-batalla-de-valencia.html</link>            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Cuando alguien del "blaver&iacute;o", a t&iacute;tulo personal y con su dinero particular, saca a relucir alg&uacute;n tema ling&uuml;&iacute;stico, ejerciendo su derecho al pataleo, por pura nostalgia o romanticismo, inmediatamente es acusado de secesionista y de reabrir "la batalla de Valencia". </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Como bien es sabido, la pancada nunca la reabre, a qu&eacute; santo, nunca encrespa, marea o confunde la sociedad, y mucho menos con dinero p&uacute;blico, no hombre no. Los anexionistas no hacen esas cosas tan feas. Vana percepci&oacute;n de la realidad, como mucho, algunos de ellos ejercen de felpudos de la derecha.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Con dinero p&uacute;blico, en locales de la Diputaci&oacute;n de Valencia, la Academia Valenciana de la Lengua (en adelante AVL), organiz&oacute; ayer un memorial homenaje al profesor de franc&eacute;s Manuel Sanchis Guarner, principal sustentador de la teor&iacute;a de que nuestra lengua aut&oacute;ctona no es valenciana, sino catalana, porque nos la trajeron los catalanes que llegaron aqu&iacute; con Jaime I. Defend&iacute;a la teor&iacute;a "rupturista" de la lengua. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">El valenciano es el lat&iacute;n, evolucionado y corrompido, que nos trajeron los colonizadores romanos, los mismos que fundaron -ab urbe condita- la ciudad de Valencia sobre el "oppidum ibericum" ya existente en el lugar.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Aquel lat&iacute;n fue transmiti&eacute;ndose de generaci&oacute;n en generaci&oacute;n, mezcl&aacute;ndose con otras lenguas, hasta llegar a lo que a&uacute;n hablamos en la actualidad, y que la Armada Catalanista est&aacute; pulverizando.<br />Este fen&oacute;meno es calificado como un "totum continuum" por el profesor G&oacute;mez Bayarri, cuando explica su teor&iacute;a "continuista". La transmisi&oacute;n de este lat&iacute;n ha sido siempre oral y familiar, sin conselleries, ni consells de cultura, ni AVLs. Sin que se pagara un duro en dietas, reuniones, ni informes a nadie. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">Para Sanchis Guarner, no hay continuidad del lat&iacute;n, porque los moros pasaron a cuchillo a todos los moz&aacute;rabes, que eran quienes manten&iacute;an el habla latina, fuertemente arabizada, pero latina, heredera en la distancia del lat&iacute;n de los romanos. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">De esta manera, dejaba abierta con toda tranquilidad y justificaba su tesis de que lo que hoy hablamos en Valencia es el catal&aacute;n que hablaban los escasos catalanes, comparados con los aragoneses, que llegaron con Jaime I y nos alfabetizaron.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small;">El dogma est&aacute; ah&iacute; y ayer lo recordaron al un&iacute;sono la Diputaci&oacute;n de Valencia y la AVL en el Muvim en una solemne 'laudatio' del autor y su obra. Ya ver&aacute;n que no les da por hacer lo mismo con el primer catedr&aacute;tico de Lengua Valenciana que tuvo la Universidad de Valencia, el P. Llu&iacute;s Fullana.</span></strong></p>]]></description>            <pubDate>Tue, 13 Oct 2009 09:38:44 +0100</pubDate>        </item>        <item>            <title>Aquest es el meu cos.</title>            <link>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/09/00016-aquest-es-el-meu-cos.html</link>            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Los fundamentalistas de la sucursal del Institut d&acute;Estudis Catalans, okupas, bien pagados de San Miguel de los Reyes, van ya a por la Iglesia Cat&oacute;lica. Est&aacute;n presionando a todo meter para que obispos y presb&iacute;teros oficien en la catalana lengua de la AVL.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Capitaneados por un can&oacute;nigo jubilado, est&aacute;n, dale que te pego, con el Misal, que quieren imponer por decreto en las Di&oacute;cesis con jurisdicci&oacute;n eclesi&aacute;stica sobre territorios civiles valencianos. No voy a transcribirles &iacute;ntegro el texto -que ya tiene en su regazo el Arzobispado- para que no les de un infarto de padre y se&ntilde;or m&iacute;o, no sea que casquen y me echen la culpa a mi.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Para que vean c&oacute;mo hilan de fino los del penal, cuando llega el momento de la consagraci&oacute;n, al traducir del Ordo Missae Romano el "Hic est enim corpus meum... Haec est sanguinem meam...", obligan a los celebrantes a decir muy clarito y preciso "Aquest es el meu cos,... aquesta es la meua sang".</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Es decir, el aquest i el aquesta, por tacones. No van a permitir, y qui&eacute;n sabe si los multar&aacute;n, que los cl&eacute;rigos se salgan en este punto de la l&iacute;nea, la modifiquen o alteren. No consienten, siquiera, lo que es normal en estas tierras: "Este es... i esta es...".</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Ahora piensen en t&eacute;rminos de mensaje filol&oacute;gico. Silencio total y por la megafon&iacute;a del templo, cual spot publicitario mil veces repetidos, el textito de marras.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Reflexionen sobre la patadita al est&oacute;mago que a muchos sacerdotes y fieles no catalanistas, le resultar&aacute; escuchar todos los d&iacute;as la f&oacute;rmula que opera la transubstanciaci&oacute;n, mediante la cual el pan normal y corriente se convierte en el verdadero Cuerpo de Jes&uacute;s, seg&uacute;n la fe cat&oacute;lica.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">No le arriendo las ganancias a la Iglesia, con lo mal que lo tiene, dado que su 'share' suele estar en el 5 y el 17% de la poblaci&oacute;n, no m&aacute;s. Y no son precisamente los de izquierdas y catalanistas su principal clientela.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Si la Iglesia Valenciana acepta tama&ntilde;a imposici&oacute;n y somete los sagrados textos lit&uacute;rgicos a las maquinaciones pol&iacute;ticas perpetradas por la Academia Valenciana de la Lengua, puede ir ya colgando carteles de cierre por defunci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica y prepar&aacute;ndose a s&iacute; misma los funerales "de corpore insepulto".</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">La AVL est&aacute; embalada, naci&oacute; para lo que naci&oacute;, sigue su arrolladora marcha, va a entrar a destajo donde le plazca, sin que nadie, tampoco los que la crearon, le pare los pies, caiga quien caiga, en loor de la lengua catalana.</span></strong></p>]]></description>            <pubDate>Mon, 14 Sep 2009 20:03:11 +0100</pubDate>        </item>        <item>            <title>LA PRETENSION de Imponer el Catalan.</title>            <link>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/09/00015-la-pretension-de-imponer-el-catalan.html</link>            <description><![CDATA[<p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Recientemente, por las noticias que nos van llegando a trav&eacute;s de los medios de difusi&oacute;n y por los contecimientos que nos rodean, se viene observando y sintiendo un recrudecimiento en el intento de desmantelar todo lo que representa, signo de identidad del pueblo valenciano.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">A pesar de la gravedad del tema, este alboroto, que no es otra cosa que un paso calculado, por quienes lo est&aacute;n provocando, no debe convertirse en cortina de humo tan espesa que desv&iacute;e nuestra atenci&oacute;n del verdadero hilo conductor de todo imperialismo y del que nos agobia en particular, como es la pretensi&oacute;n, primero solapada y ahora descarada, de imponer la lengua catalana a los valencianos, aduciendo que hablamos lo mismo.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&laquo;La raiz m&aacute;s profunda del pancatalanismo es, indudablemente, la comunidad del idioma (..) Por la comunidad del idioma se llegar&aacute; a la futura unidad politica. Antonio Rovira y Virgil&raquo;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">La unitat absoluta de la llengua de Catalunya, Valencia i Mallorca en mes de un punto d'arribada que no pas de partida.&raquo; M. Sanchis Guarner.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Los que patrocinan esta imposici&oacute;n camuflan sus intentos potenciando teorias ya descalificadas como la de que Jaime I trajo a la reconquista catalanes con su lengua y por ello hablamos catal&aacute;n; teor&iacute;a que si en el pasado quiso ser cient&iacute;fica y hasta por parte de algunos honesta, estudios serios sobre el tema y revisiones actuales de dicha hip&oacute;tesis han demostrado su falta de rigor. No obstante, a sus promotores esto no les importa lo m&aacute;s m&iacute;nimo, pues siempre hay incautos que pican, bien por ignorancia, bien por inter&eacute;s particular.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Como corroboraci&oacute;n a lo dicho, se transcriben a continuaci&oacute;n tres textos coincidentes en desacreditar este supuesto, de autores bien diferenciados entre s&iacute; por muchos motivos:</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&laquo;Los hombres de Teruel y la hueste de Blasco de Alag&oacute;n ganaron a Ares del Maestrazgo y a Morella en 1232, a pesar de lo cual siempre ambos lugares han sido de habla valenciana.Con ello se confirma la anterioridad del lenguaje romance a la conquista, Otro tanto ocurre con Burriana, conquistada en 1233 por los aragoneses de Pedro Cornel,.&raquo; </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">P. Carreras Cadi. Barcelona, 1918.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&laquo;Tanmateix la Historia ens diu que les coses foren mes complexes. Mainades d'aragonesos conqueriren terres valencianas idiom&aacute;ticament catalanes -com la de Don Blasco d'Alag&oacute;n guanyador i senyor de MorelIa- i en canvi, contingens catalans repoblaren Oriola -i adhuc Murcia i cartagena-. on es parla castella-murci&aacute;. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">M. Sanchis Guarner. Valencia, 1961.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente no son producto de un fen&oacute;meno de reconquista por parte de Jaime I. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">A. Ubieto Arteta Zaragoza 1977. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Concluyendo y comparando, podr&iacute;amos decir que la aseveraci&oacute;n de que en el Reino de Valencia se habla catalan por motivos de la reconquista ha quedado desfasado y superada, como lo fue la teor&iacute;a geoc&eacute;ntrica de Ptolmeo que afirmaba que el Sol giraba alrededor de la Tierra "no al Contrario, como desmostr&oacute; posteriormente Cop&eacute;rnico.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Y hablando de teorias opuesta, no debemos olvidar que existe otra, compartida por algunos tan honestamente como pudiera ser la anterior, en la que se afirma que el catalan tien su origen en el valenciano, por la repetida afluencia de poblaci&oacute;n hacia el norte en diferentes &eacute;pocas de la historia.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&laquo;No, quiero ofender a nadie, pero &iquest;se habla en Valencia catal&aacute;n o se habla valenciano en Catalu&ntilde;a?&raquo; </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Torcuato Luca de Tena.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&laquo;En las edades prehist&oacute;ricas debio existir una densa corriente iberizante desde las playas valencianas hacia los Pirineos de Lerida yHuesca .&raquo; </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">R. Men&eacute;dez Pidal, </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Con la invasi&oacute;n &aacute;rabe, que aunque parece ser que en Valencia no fue violenta, es de suponer que parte de la poblaci&oacute;n, huyendo de los nuevos invasores, afluyera hacia el norte, evitando las costas; y si nos molestamos, en observar un mapa de Espa&ntilde;a, tendremos otra vez a L&eacute;rida y Huesca en el camino de los valencianos, ruta que fue usada posteriormente como hab&iacute;tual de su comercio, en donde, y no por casualidad, lo hablado es mucho m&aacute;s parecido a nuestro valenciano que al catal&aacute;n oriental o barcelon&iacute;. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&laquo;La lengua lemosina fue una de las maestras que ten&iacute;a Espa&ntilde;a y la mas general despu&eacute;s de la castellana. Con ella se habl&oacute; en la Provenza y en jus principalqs ciudades, especialmente en Limoges de la Galia Narbonense. Form&oacute;se esta lengua en tan dilatas provincias, de la espa&ntilde;ola; esto es, romana vulgar o romance mezclado con la goda dominante, que en ellas introdujeron los que de la peninsula de Espa&ntilde;a huyeron a Francia en la general invasi&oacute;, de los moraos.&raquo; </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Justo Pastor Fuster. </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&laquo;En todas las &eacute;pocas hist&oacute;ricas debi&oacute; de mantenerse alguna especial relaci&oacute;n de las tierras Interiores del Ebro medio con las tierras mar&iacute;timas del Turia y el J&uacute;car, mucho m&aacute;s activa que la relaci&oacute;&raquo; de estas tierras del Turia y el J&uacute;car mntenian con las tierras costeras de Barcelona y Tarragona.&raquo;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">A. Men&eacute;ndez Pidal.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&laquo;El comer&ccedil; valenci&agrave;, molt actiu, segu&iacute;a quas&iacute; sempre les vies romanes. La ruta principal era, com sempre. la del litoral, que des d'Andalusia travessava Todmir per Murcia i segu&iacute;a per Denia, Xativa, Val&eacute;ncia, Morvedre i Tortosa Fraga i Lleida,&raquo; </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">M.Sanchis Guarner.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Como remate final para reforzar esta segunda teor&iacute;a de que la lengua valenciana fue llevada hacia el norte con anterioridad a la reconquista, se transcriben a continuaci&oacute;n unos renglones de los fueros de Jaca en su versi&oacute;n romance, tomados de la obra &laquo;Repoblaci&oacute;n jaquesa en Valencia&raquo;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Desamparados Cabanes: </span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&nbsp;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">&laquo;Si alg&uacute;n homne mata altre dintz los termens de Jaqua e es pres, deu dar al Rey mil ss. par calonia e garde se dels e del amics del mort.&raquo;</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Por todo lo expuesto se puede sacar la Conclusi&oacute;n de que todas las teor&iacute;as debidamente manipuladas dan Visos de verosimilitud, lo que, sin embargo, no demuestra que sean realmente ciertas, por lo que su imposici&oacute;n dogm&aacute;tica por medios y fines pol&iacute;ticos es un atentado a la a de pueblos que la sufren.</span></strong></p><p style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size: medium;">Juan MARCO</span></strong></p>]]></description>            <pubDate>Mon, 07 Sep 2009 12:35:27 +0100</pubDate>        </item>    </channel></rss>