<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?><!-- generator="FeedCreator 1.7.2-ppt (info@mypapit.net)" --><feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom">    <title>Al-Balanci</title>    <subtitle>Opinio de lo que passa en lo Reine Valencià.</subtitle>    <link rel="alternate" type="text/html" href="http://al-balanci.blogcindario.com/"/>    <id>http://al-balanci.blogcindario.com/</id>    <updated>2009-06-13T10:34:28+01:00</updated>    <generator>FeedCreator 1.7.2-ppt (info@mypapit.net)</generator><link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://al-balanci.blogcindario.com/atom.xml" />    <entry>        <title>Un «MILENARIO» DE 600 AÑOS.</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://al-balanci.blogcindario.com/2009/06/00011-un-milenario-de-600-anos.html"/>        <published>2009-06-13T10:16:09+01:00</published>        <updated>2009-06-13T10:16:09+01:00</updated>        <id>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/06/00011-un-milenario-de-600-anos.html</id>        <author>            <name>AVLL_KK</name>        </author>        <summary type="html">&lt;span style=&quot;font-size: x-small;&quot;&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;Hace 1000 a&amp;ntilde;os o sea en el 988 Borrull conde franco le plant&amp;oacute; cara a su soberano galo Hugo Capeto y dej&amp;oacute; de pagarle vasallaje... Los condes que le siguieron no fueron tan machos y continuaron pagando el vasallaje al rey franc&amp;eacute;s:.., hasta que en 1258 por el Tratado de Corbeil el rey franc&amp;eacute;s S. Luis cedi&amp;oacute; sus derechos sobre estos condados de la Marca Hisp&amp;aacute;nica al rey aragon&amp;eacute;s Jaime I. &lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;Hasta ese momento la Marca Hisp&amp;aacute;nica se compon&amp;iacute;a de los condados de Urgel, Rosellon Comflent, Pallas, Cerde&amp;ntilde;a, Barcelona ..., no exist&amp;iacute;a concepto Catalu&amp;ntilde;a; seg&amp;uacute;n el profesar Asbischerno, no hay forma de encontrar datos sino a partir de 1140 en donde aparece este concepto en alg&amp;uacute;n documento muy pocos,&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;Y habiendo detectado algunos de ellos son falsos &amp;hellip;&amp;iquest;C&amp;oacute;mo se puede celebrar el milenario de algo que aun no existia hace 1.000 anos?.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;El nombre de Catalu&amp;ntilde;a aparece en el testamento del rey Alfonso II de Araragon (1162 e 1196) que tambi&amp;eacute;n fue conde de Barcelona y en su testamento dispuso que su hijo Pedro II le sucediese en todo el reino de Arag&amp;oacute;n, en todo el condado de Barcelona, en los condados del Rosellon, Cerde&amp;ntilde;a, Comfant, Pall&amp;eacute;s y en toda Catalu&amp;ntilde;a; seg&amp;uacute;n el Dr. Ubieto, esa Catalu&amp;ntilde;a exclu&amp;iacute;a tos otros condados citados y se limitaba al marquesado de Tortosa y de L&amp;eacute;rida:&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;Para m&amp;iacute; esta celebraci&amp;oacute;n del milenario podr&amp;iacute;a resultar hasta chocante e incluso aceptar que estas personas catalanas y catalanistas dentro de 400 a&amp;ntilde;os que les falta para poder celebrar el milenario por ley natural ya no estar&amp;aacute;n aqu&amp;iacute;, y claro, teniendo que celebrar una olimp&amp;iacute;ada, en el 92, es la mar de macu y de rancio abolengo tener 1000 a&amp;ntilde;os de Historia culta precedi&amp;eacute;ndoles &amp;iexcl;No es lo mismo tener Pr&amp;iacute;ncipe y Principado de Catalu&amp;ntilde;a. &lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;No hay raz&amp;oacute;n ninguna para opinar sobre ello, ya que nunca existi&amp;oacute; el pr&amp;iacute;ncipe ni el Principado Catalu&amp;ntilde;a. &lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;Veamos muy brevemente:&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;El Condado de Barcelona se integro en el Reino de Arag&amp;oacute;n por el matrimoni de la reina aragonesa Petronila, hija de Ramiro II, con el conde de Barcelona, Ramon Berenguer IV.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;Como, seg&amp;uacute;n costumbre aragonesa se, vetaba el ejercicio de la funci&amp;oacute;n real mujeres pero s&amp;iacute; que dispon&amp;iacute;a la transmisi&amp;oacute;n del t&amp;iacute;tulo real, Ramiro II no abdico y cedi&amp;oacute; a Ramon Berenguer IV la funci&amp;oacute;n real y el gobierno, pero no el titulo de rey que el sigui&amp;oacute; ostentando.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;Al morir Ramiro II (1154), su hija Petronila hered&amp;oacute; el titulo y ella en vida lo cedi&amp;oacute; (en 1164)a su hijo Alfonso II dos a&amp;ntilde;os despu&amp;eacute;s de la muerte de su esposo (1162).&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;As&amp;iacute; pues, Ram&amp;oacute;n Berenguer IV, no tuvo m&amp;aacute;s titulo que el de conde de Barcelona. Y no se olvide que no figura nunca el nombre de Catalu&amp;ntilde;a, denominaci&amp;oacute;n de la solamente se puede hablar a partir del &quot;Tratado de Corbeil&quot;, que es cuando Jaime I obtiene la renuncia del re&amp;iacute; de Francia a los tres condados de la antigua Marca Hispanica que a un permanec&amp;iacute;an separados del Condado de Barcelona (el de Ampurias, el de Urgel y el de Pallars Subira).&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;Adem&amp;aacute;s documentalmente la voz &quot;cathalonia como nombre territorial, aparece el a&amp;ntilde;o 1176.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;Conviene tener muy presente la intitulacion diplomataria que usa siempre en sus documentos Jaime I, es la siguiente &quot;Nos, Jaime, por la gracia de Dios , Rey de Aragon, de Valencia, de Mallorca, Conde de Barcelona y se&amp;ntilde;or de Monpelier&quot;.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong&gt;&amp;iquest;Y qu&amp;eacute; dicen los catalanes cuando catan su Himno &quot;Els segadors&quot; ? He aqu&amp;iacute; el primerverso: &quot; Catalunya comtat gran&quot;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>DIA del LIBRO 23 de ABRIL.</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://al-balanci.blogcindario.com/2009/03/00010-dia-del-libro-23-de-abril.html"/>        <published>2009-03-13T20:32:10+01:00</published>        <updated>2009-03-13T20:32:10+01:00</updated>        <id>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/03/00010-dia-del-libro-23-de-abril.html</id>        <author>            <name>AVLL_KK</name>        </author>        <summary type="html">&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 14pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: x-small;&quot;&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: x-small;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;El periodista y editor &lt;strong&gt;valenciano, D. &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;VICENTE CLAVEL ANDRES,&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;span style=&quot;font-size: x-small;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt; (nacido en Valencia en 1888), &lt;strong&gt;fue el creador del &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&quot;D&amp;iacute;a del Libro&quot;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;span style=&quot;font-size: x-small;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;&lt;strong&gt; en Espa&amp;ntilde;a, quien tuvo la iniciativa&lt;/strong&gt; de dedicar un d&amp;iacute;a de cada a&amp;ntilde;o, a celebrar la &lt;strong&gt;&lt;em&gt;&quot;Fiesta del Libro espa&amp;ntilde;ol&quot;.&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;span style=&quot;font-size: x-small;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;(Instituy&amp;eacute;ndose oficialmente, el 6 de febrero de 1926, firmando el Real Decreto, el Rey Don Alfonso XIII).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;Se celebra el 23 de abril, por ser el d&amp;iacute;a en que muri&amp;oacute; Miguel de Cervantes, coincidiendo en ese mismo a&amp;ntilde;o de 1616, la muerte de otros dos grandes escritores, W. Shakespeare y Garcilaso de la Vega &lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;(llamado el inca).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: x-small;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;El hecho de que en esa fecha se celebra el d&amp;iacute;a de &lt;strong&gt;San Jorge, (San Jordi &lt;/strong&gt;en Catalu&amp;ntilde;a), &lt;strong&gt;es pura casualidad, una coincidencia, pues no tiene nada que ver San Jorge con el &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&quot;Dia del Libro&quot;.&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt; Difundi&amp;eacute;ndose esta informaci&amp;oacute;n enga&amp;ntilde;osa, en los medios de comunicaci&amp;oacute;n.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;strong&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;Historia: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;D. Vicente Clavel Andr&amp;eacute;s, &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;periodista deste los 14 a&amp;ntilde;os en el peri&amp;oacute;dico &lt;em&gt;&quot;El Pueblo&quot;&lt;/em&gt; a las &amp;oacute;rdenes de F&amp;eacute;lix Azzati, antes de sus 30 a&amp;ntilde;os funda en &lt;strong&gt;Valencia la Editorial Cervantes, &lt;/strong&gt;ejerciendo de traductor y excelente prologuista. Se establece luego en Barcelona, manteniendo en la ciudad condal sus colaboradores de Valencia, entre los que figura como autor de portadas e ilustraciones, el gran dibujante y pintor Arturo Ballester.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;Dos C&amp;aacute;maras y un Comit&amp;eacute; central:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: x-small;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;Se crean en Barcelona y en Madrid la &quot;C&amp;aacute;mara del Libro&quot;, declar&amp;aacute;ndose ambas oficiales en 1922. En la &quot;&lt;em&gt;Memoria&quot; &lt;/em&gt;de la C&amp;aacute;mara barcelonesa, (de 1923), de la cual fue Vicepresidentente y consejero Vicente Clavel, se recoge la iniciativa del mismo, eligiendo para su celebraci&amp;oacute;n la fecha del 7 de octubre (fecha incierta del nacimiento de Cervantes). Seguidamente, por decreto del ministro Eduardo Aun&amp;oacute;s, &lt;strong&gt;se funden las dos C&amp;aacute;maras en el &quot;Comit&amp;eacute; oficial del Libro&quot;, el cual instaura la fiesta anual del &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;&quot;Dia del Libro&quot;&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt; en Espa&amp;ntilde;a. &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;El decreto que firm&amp;oacute; Alfonso XIII, fue redactado por el propio &lt;strong&gt;Vicente Clavel, &lt;/strong&gt;donde sus 15 art&amp;iacute;culos enumeran los actos a celebrar en los centros docentes, cuarteles, establecimientos de beneficencia y penitenciarios, presupuestos de entidades, ayuntamientos y diputaciones, promoci&amp;oacute;n de libros, creando bibliotecas populares. Entre otras actividades se instituye un premio &quot;al mejor art&amp;iacute;culo period&amp;iacute;stico que se publique en idioma espa&amp;ntilde;ol y re&amp;uacute;na &lt;strong&gt;mayores m&amp;eacute;ritos, como est&amp;iacute;mulo de amor al libro o medio de difundir la cultura&quot;.&lt;/strong&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;La &amp;uacute;nica variaci&amp;oacute;n desde entonces, fue el trasladar la fecha del 7 de octubre, al 23 de abril (fecha m&amp;aacute;s fidedigna, de la muerte de Miguel de Cervantes). &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;Valencia, 23-abril-2004. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;ROGAMOS INSERTEN O DIFUNDAN LA INFORMACION VERDADERA, SOBRE &quot;EL DIA DEL LIBRO&quot; creado por iniciativa del editor y periodista valenciano D. Vicente Clavel Andr&amp;eacute;s.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;El hecho de que el 23 de abril, coincida con la festividad de San Jorge (San Jordi, en Catalu&amp;ntilde;a) hace creer enga&amp;ntilde;osamente que est&amp;eacute; relacionado con ello. Siendo solamente pura casualidad.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;La raz&amp;oacute;n por la que se eligi&amp;oacute; el 23 de abril, fue porque en esa fecha muri&amp;oacute; D. Miguel de Cervantes, coincidiendo en ese mismo a&amp;ntilde;o de 1616 la muerte de otros dos grandes escritores, W. Shakespeare y Garcilaso de la Vega (llamado el inca). &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: x-small;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;Valencia, 22 abril 2004&lt;/span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;em&gt;&lt;span style=&quot;font-size: small;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>De Baldovi a Carpintero.</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://al-balanci.blogcindario.com/2009/03/00009-de-baldovi-a-carpintero.html"/>        <published>2009-03-13T20:29:48+01:00</published>        <updated>2009-03-13T20:29:48+01:00</updated>        <id>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/03/00009-de-baldovi-a-carpintero.html</id>        <author>            <name>AVLL_KK</name>        </author>        <summary type="html">&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong style=&quot;mso-bidi-font-weight: normal;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 12pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;Los pueblos grandes, tienen que ser agradecidos a sus Hijos que han ayudado a que dichos pueblos fueren conocidos&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;por otras cosas que no fuera el arroz&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;como es el caso de Sueca.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong style=&quot;mso-bidi-font-weight: normal;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 12pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;Ay comienza&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;la Historia que quiero contar&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;en Sueca.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong style=&quot;mso-bidi-font-weight: normal;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 12pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;Pero para el Ayuntamiento del pueblo en cuesti&amp;oacute;n&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;solo hay hijos de una clase y&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;el resto no cuenta a que&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;me refiero os preguntareis pues nada mas y nada menos que al anodino y frustrado Juan Fuster&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;el cual&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;el &amp;uacute;nico m&amp;eacute;rito con que cuenta es el haberse vendido al oro Catalan, escribiendo bajo pago o por que no decirlo como mercenario de las pobres letras catalanas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;&quot;&gt;&lt;strong style=&quot;mso-bidi-font-weight: normal;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: 12pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;Este elemento en cuesti&amp;oacute;n con sus panfletos lo &amp;uacute;nico que hizo, pues por suerte como sabr&amp;eacute;is&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;falleci&amp;oacute;, fue insultar a su Tierra a su Gente en beneficio &amp;ldquo;de los paisos catalanes&amp;rdquo; entelequia&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;donde las haya. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>LA CORONA DARAGO</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://al-balanci.blogcindario.com/2009/02/00008-la-corona-d-arago.html"/>        <published>2009-02-16T19:26:21+01:00</published>        <updated>2009-02-16T19:26:21+01:00</updated>        <id>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/02/00008-la-corona-d-arago.html</id>        <author>            <name>AVLL_KK</name>        </author>        <summary type="html">&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;mso-ansi-language: ES-TRAD;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;text-decoration: none;&quot;&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style=&quot;text-decoration: underline;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: x-small; font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style=&quot;mso-element: dropcap-dropped; mso-element-frame-hspace: 14.2pt; mso-element-wrap: around; mso-element-anchor-vertical: paragraph; mso-element-anchor-horizontal: column; mso-height-rule: exactly; mso-element-linespan: 2;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;De quant en quant s&amp;rsquo;ascolta o es llig que la Corona d&amp;rsquo;Arago fon una confederacio catalano-aragonesa, a&amp;ccedil;o no es mes que un intent catalaniste d&amp;rsquo;apropiar-se de l&amp;rsquo;obra d&amp;rsquo;Arago. Clar que de tals postures pront surgiran&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;aquelles atres que pretenen sustituir i suplantar l&amp;rsquo;existencia i obra de la Corona d&amp;rsquo;Arago per la de uns quimerics &amp;ldquo;paissos catalans&amp;rdquo;. I de sobra conegut que es una aberracio historica, traspas&amp;aacute; de pretensions imperialistes, l&amp;rsquo;afirmacio de que la Corona d&amp;rsquo;Arago fon una confederacio catalano-aragonesa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;El professor Ubieto la definix aixi: &amp;ldquo;Es crida Corona d&amp;rsquo;Arago al conjunt d&amp;rsquo;homens i paissos que estigueren sometits a la jurisdiccio del monarca que dominava en Arago, prescindint del car&amp;aacute;cter constitucional de cadascu dels territoris que podien ser un regne (Arago, Mallorca, Valencia, Sicilia,&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;Cerdenya, Corcega, Napoles), un ducat (Atenas i Neopatria), un marquesat (Proven&amp;ccedil;a), un condat (Barcelona, Rossello) o un senyoriu (Montpellier). (Temes Valencians. La Creacio de la Corona d&amp;rsquo;Arago, Valencia 1.977, pag. 3).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;La creacio de la Corona d&amp;rsquo;Arago escomen&amp;ccedil;&amp;aacute; a constituir-se en 1.137, en el matrimoni de la futura regina d&amp;rsquo;Arago, Petronila, en el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV (1.131-1.162). I va finalisar d&amp;rsquo;una manera definitiva en el sigle XVIII en motiu de la Guerra de Successio espanyola. Felip V, el primer borbo, va vencer en la Batalla d&amp;rsquo;Almansa (5 d&amp;rsquo;abril de 1.707) als eixercits partidaris de l&amp;rsquo;archiduc Carles d&amp;rsquo;Austria, conquistant inmediatament Valencia (el 8 de maig) i Saragossa el 25 del mateix mes. El 29 de juny de 1.707 dictava un decret de Nova Planta pel que va abolir i derogar els furs, privilegis, practiques, costums, execcions i llibertats que gojaven els regnes d&amp;rsquo;Arago i Valencia, sometint-los -com expon Ubieto- a les lleis de Castella i a l&amp;rsquo;us, practica i forma de govern que tenien alli i a ses tribunals. El fi de la Corona d&amp;rsquo;Arago es consolid&amp;aacute; el 12 de setembre de 1.714, quant Felip V conquistava Barcelona i el 3 de juliol de 1.715 la ciutat de Palma de Mallorca. A partir d&amp;rsquo;eixe moment distints decrets del primer rei borbo, foren desmontant totes les institucions de cadascu dels ex-regnes, comtats, etc...&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;integrants de la Corona d&amp;rsquo;Arago i foren sustituits per atres a image i semblan&amp;ccedil;a dels vigents, be en Castella o en Fran&amp;ccedil;a. La Corona d&amp;rsquo;Arago com a entitat geografica i com institucio politica hi havia deixat d&amp;rsquo;existir.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;strong style=&quot;mso-bidi-font-weight: normal;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;text-decoration: underline;&quot;&gt;L&amp;rsquo;estructura politica de la Corona d&amp;rsquo;Arago &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;strong style=&quot;mso-bidi-font-weight: normal;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;text-decoration: underline;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;text-decoration: none;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;Des del punt de vista de la tecnica constitucional, la Corona d&amp;rsquo;Arago fon &amp;ldquo;una unio real&amp;rdquo; que existix quant l&amp;rsquo;identitat de la persona fisica del monarca no deriva d&amp;rsquo;una casual coincidencia, sino que es vollguda per els respectius ordenaments dels Estats o per un pacte associatiu que pot ser tambe tacit entre estos, si be permaneixent distintes les Corones dels Estats en q&amp;uuml;estio. A l&amp;rsquo;identitat del monarca sol acompanyar tambe l&amp;rsquo;identitat d&amp;rsquo;atres orguens constitucionals i d&amp;rsquo;aquells orguens que coadyuven al sobira en el desplegament de ses funcions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;El vincul que unia entre si a regnes com el Balear, Valenci&amp;aacute; i el comtat de Barcelona, etc... era la Corona, Per aixo, la Corona d&amp;rsquo;Arago fon &amp;ldquo;una unio real&amp;rdquo; i per tant, no apleg&amp;aacute; mai a ser ni una &amp;ldquo;confederacio&amp;rdquo; ni menys encara una &amp;ldquo;federacio&amp;rdquo;. I, per supost, jamai fon una &amp;ldquo;confederacio catalano-aragonesa&amp;rdquo;, com es va atrevir a afermar en 1.869 Antoni Bofarull de Broc&amp;aacute;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;Tampoc es certa l&amp;rsquo;afermacio de J. Regl&amp;aacute; (Historia de Catalu&amp;ntilde;a, Madrit, 1.978 pags. 43 i ss.) de que &amp;ldquo;l&amp;rsquo;unio entre els distints regnes integrants de la Corona d&amp;rsquo;Arago, fon de tipo personal...&amp;rdquo;, i la del marques de Lozoya qui tambe incurrix en el mateix erro que Bofarull. Diu: &amp;ldquo;El Regne d&amp;rsquo;Arago, el principat de Catalunya, el Regne de Valencia i el Regne de Mallorca constituixen una confederacio d&amp;rsquo;Estats&amp;rdquo; (El mapa&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;de les quatre Comunitats citaes apareix en la pagina 60 del Tom II de &amp;ldquo;Historia d&amp;rsquo;Espanya&amp;rdquo; del Marques de Lozoya, Salvat). Es inaceptable que la Corona d&amp;rsquo;Arago siga susceptible de ser calific&amp;aacute; con una confederacio catalano-aragonesa ya que, en els seus comen&amp;ccedil;aments, el comtat de Barcelona -ni regne, ni principat- fon pel matrimoni de Ramon Berenguer IV en Petronila, la filla de Ramiro II, El Monge, comtat que es va integrar en lo Regne d&amp;rsquo;Arago. I, per atre costat, es convenient indicar que tan sols en 1.258, Jaume I firm&amp;aacute; en el rei de Fran&amp;ccedil;a, Llu&amp;iuml;s IX -que mes tart seria Sant Llu&amp;iuml;s de Fran&amp;ccedil;a-&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;el Tractat de Corbeil, pel que el rei frances renunciava a lo seu feudo de Catalunya, mentimentres que Jaume I renunciava al sur de Fran&amp;ccedil;a, a excepcio de lo seu senyoriu de Montpellier, ciutat que el va vore naixer el 1 de febrer de 1.208 de Maria de Montpellier i de Pere II d&amp;rsquo;Arago. &amp;iquest;Com podia ser puix una confederacio catalano-aragonesa si Catalunya era un feudo frances, precisament en l&amp;rsquo;epoca de major auge de la Corona d&amp;rsquo;Arago?.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;A modo de conclusio, la Corona d&amp;rsquo;Arago venia configur&amp;aacute;, puix, pel sometiment a la soberania d&amp;rsquo;un mateix monarca, pero sen s&amp;rsquo;alcan&amp;ccedil;ar la fusio de les estructures politiques dels regnes que se li afegien. El concepte que de la monarquia es te en estos paissos es un concepte &amp;ldquo;pactiste&amp;rdquo; per els quals els subdits queden sometits al poder real, unicament a canvi de que el rei complira el dret de cadascu dels Estats.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;De tal manera es cert lo que venim afermant de que el vincul entre els diversos regnes, comtats i senyorius era la Corona i, per tant,&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;que la Corona d&amp;rsquo;Arago era una &amp;ldquo;unio real&amp;rdquo; (no una confederacio catalano-aragonesa) que la propia formula que el rei Jaume I, des del 28 de setembre de 1.238, utilis&amp;aacute; en ses documents be ho reflexa. Diu aixi: &amp;ldquo;Nos Jaume, per la gracia de Deu, rei d&amp;rsquo;Arago, de Valencia, de Mallorca, comte de Barcelona i senyor de Montpellier....&amp;rdquo;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoBodyText2&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-TRAD&quot; style=&quot;font-size: 10pt;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: Times New Roman;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;mso-tab-count: 6;&quot;&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;Joan Ferrando Badia &amp;ndash; 1.987&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>La consolidacio del poder català en Valencia</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://al-balanci.blogcindario.com/2009/01/00007-la-consolidacio-del-poder-catala-en-valencia.html"/>        <published>2009-01-28T14:32:52+01:00</published>        <updated>2009-01-28T14:32:52+01:00</updated>        <id>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/01/00007-la-consolidacio-del-poder-catala-en-valencia.html</id>        <author>            <name>AVLL_KK</name>        </author>        <summary type="html">&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.85pt 0pt 0cm; text-align: center; mso-pagination: none; tab-stops: 14.15pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.85pt 0pt 0cm; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 14.15pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;strong&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;Just Llorca*&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.85pt 0pt 0cm; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 14.15pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.8pt 0pt 0cm; text-indent: 14.2pt; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 14.15pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;El passat 7 de juny, en el noti&amp;shy;cier de les 8 del mati de Radio Cinco. Radio Nacional de Es&amp;shy;pa&amp;ntilde;a, vaig rebre la noticia de l&amp;rsquo;inauguracio de la sucursal de l&amp;rsquo;Institut d&amp;rsquo;Estudis Catalans en Castello. Rep esta invasora noticia, al dia seg&amp;uuml;ent d&amp;rsquo;haver llegit en un diari de la Ciutat, Levante, El Mercantil Valen&amp;shy;ciano, diari valenci&amp;agrave; afi al cata&amp;shy;lanisme, i efica&amp;ccedil; trona d&amp;rsquo;est ac&amp;shy;tiu moviment, un articul justi&amp;shy;flcatiu de la presencia de l&amp;rsquo;IEC en la valenciana ciutat de Cas&amp;shy;tello, en el sonor titul &amp;ldquo;L&amp;rsquo;Ins&amp;shy;titut d&amp;rsquo;Estudis Catalans, una instituci&amp;oacute; per al progres&amp;rdquo;, i fir&amp;shy;mat per Josep Llu&amp;iuml;s Blasco, catedratic de la catalanisada Universitat de Valencia i mem&amp;shy;bre numerari de l&amp;rsquo;IEC.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.8pt 0pt 0cm; text-indent: 14.2pt; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 14.15pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;L&amp;rsquo;articul del senyor Blasco es d&amp;rsquo;impressio, i embaucador, en&amp;shy;ganyador. Al llegir-lo, he quedat impressionat; impressio&amp;shy;nat, pero no embaucat, enga&amp;shy;nyat. Impressionar es facil, es un impacte; enganyar ya es mes dificil, es un proces. No enganya qui vol, sino qui pot, qui sap seduir en benefici del fi ocult i malicios que porta.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.8pt 0pt 0cm; text-indent: 14.2pt; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 14.15pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;Rellegint el titul de l&amp;rsquo;articul del senyor Blasco, &amp;ldquo;L&amp;rsquo;Institut d&amp;rsquo;Estudis Catalans, una insti&amp;shy;tuci&amp;oacute; per al progres&amp;rdquo;, quede pensatiu. Ho reconec: Este ti&amp;shy;tul es impactant. Davant d&amp;rsquo;un titul com este, que nos anuncia una institucio por al progres, qu&amp;iacute; es el guapo que se resistix a acceptar que l&amp;rsquo;IEC, caiga a on caiga, es cosa bona, sana; sana, porque &amp;ldquo;sana&amp;rdquo; es una significacio connotada de la paraula &amp;ldquo;progres&amp;rdquo;. Recordem, perque ve al cas, lo que el Diccionari nos diu sobre el verp transitiu &amp;ldquo;connotar&amp;rdquo;: &amp;ldquo;(De con i notar)/ Gram. Sofrir, soportar la pa&amp;shy;raula, ademes del seu signifi&amp;shy;cat, propi o especific, un atre par associacio&amp;rdquo;. Y aixo es lo que, en molta freq&amp;uuml;encia, i lo que es pijor, sense donar-nos conte, fem en moltes paraules; fem, lo que en este cas espera, el senyor Blasco farem al lle&amp;shy;gir-lo: Acceptar, sanse esfor&amp;ccedil;, sense entrar en detalls, el fet de que &amp;ldquo;progres&amp;rdquo; es lo mateix que cosa sana, positiva. I aixo es perillos. No reparar en que una panaula est&amp;agrave; sent connota&amp;shy;da, manipulada en el seu signi&amp;shy;ficat especific &amp;eacute;n el fi d&amp;rsquo;engan&amp;shy;yar al llector, es com caure en una trampa. Per aixo, en este cas, davant de la manipulacio velada de la paraula &amp;ldquo;progres&amp;rdquo;, cal fer-se estes preguntes: &amp;iquest;Progres?... &amp;iquest;Qu&amp;iacute;n progres? &amp;iquest;Y per a qu&amp;iacute;, o per a qu&amp;eacute; es eixe progres?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.8pt 0pt 0cm; text-indent: 14.2pt; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 10.2pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;Si li fem una llectura assosse&amp;shy;gada a l&amp;rsquo;articul que estem co&amp;shy;mentant, anirem descobrint, sense massa esfor&amp;ccedil;, de qu&amp;iacute;n progres est&amp;agrave; parlant-nos el senyor Blasco, i per a qu&amp;eacute; i per a qu&amp;iacute; val eixe progres. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.8pt 0pt 0cm; text-indent: 14.2pt; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 10.2pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;El progres al que se referix el senyor Blasco en el titul del seu anticul es el de l&amp;rsquo;IEC en particular, i el de la cultura ca&amp;shy;talana en general, cultura que, per dret d&amp;rsquo;invasio, que no de conquista, ha fet seua, fa daca&amp;shy;des, sense previa consulta &amp;eacute;n els interessats, els valenccians, tota la cultura valenciana. Ha fet seus, per eixemple, la Llon&amp;shy;ja dels Marcaders de Valencia i el Misteri d&amp;rsquo;Elig, abdos, com tot lo mon sap, declarats Patri&amp;shy;moni de la Humanitat; ha fet seua, reduint-la a la categonia de dialecte, la llengua valenciana, i a tots els escritors que en llengua valenciana decidiren escriure la seua obra lliteraria; i ha fet seua, &amp;eacute;n premeditacio i alevosia, la nostra historia, a l&amp;rsquo;assignar-li al nostre passat la degradada funcio de ser part secundaria de l&amp;rsquo;histonia de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.8pt 0pt 0cm; text-indent: 14.2pt; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 10.2pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;Fetes estes aclaracions sobre la paraula &amp;ldquo;progres&amp;rdquo; i l&amp;rsquo;expressio &amp;ldquo;cultura catalana&amp;rdquo;, podem seguir llegint, sensa correr el risc de caure en el seu engany, l&amp;rsquo;articul que estem comentant. Diu el senyor Blasco: &amp;ldquo;J&amp;aacute; &amp;eacute;s ben sabut que caminem vers una societat globalitzada no sola&amp;shy;men a nivell econ&amp;oacute;mic sin&amp;oacute; a ni&amp;shy;vell cultural i fins i tot a nivell d&amp;rsquo;allo mes subjetiu i propi de cada individu i de cada comuni&amp;shy;tat: els sentiments, les creen&amp;shy;ces, les intencions, els desitjos... La cultura... una de les bases fonamentals per a la salvaguar&amp;shy;da de la nostra identitat (se re&amp;shy;ferix a l&amp;rsquo;identitat catalana) com a individus i com a pobles da&amp;shy;vant d&amp;rsquo;un mon que tendeix a la uniformitat i a la negacio de les difer&amp;eacute;ncies...&amp;rdquo;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.8pt 0pt 0cm; text-indent: 14.2pt; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 10.2pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;&amp;iquest;I a&amp;ccedil;o de defendre els senti&amp;shy;mants, les creences, les inten&amp;shy;cions, els desijos...; la cultura, que es -accepte plenament esta reflexio del senyor Blasco- una de les bases fonamentals per a salvaguardar l&amp;rsquo;identitat d&amp;rsquo;un poble davant d&amp;rsquo;un mon que tendix a l&amp;rsquo;uniformitat i a la negacio de les diferencies, ho diu un ca&amp;shy;tedratic d&amp;rsquo;universitat que pel mer fet de ser membre de l&amp;rsquo;Ins&amp;shy;titut d&amp;rsquo;Estudis Catalans, accep&amp;shy;ta i alimenta l&amp;rsquo;estrategia panca&amp;shy;talanista d&amp;rsquo;invadir lling&amp;uuml;istica y culturalment el Regne de Va&amp;shy;lencia, encara que per a realisar semejant estrategia siga nacessari chafar i matar la llengua, els sentiments i les creences que fan al poble valenci&amp;agrave; dife&amp;shy;rent d&amp;rsquo;atres pobles, com, per eixemple, del catal&amp;aacute;?... Senyor Blasco: Aixo es tindre molt de morro &amp;iquest;no? Yo no se de quina disciplina es voste catedratic, ni m&amp;rsquo;interesa saber-ho. M&amp;rsquo;ima&amp;shy;gine que no ho ser&amp;aacute; d&amp;rsquo;Etica.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.8pt 0pt 0cm; text-indent: 14.2pt; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 10.2pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;Els valencians mai plorarem prou lo que el passat 7 de juny va succeir en Castell&amp;oacute;. L&amp;rsquo;IEC en territori valenci&amp;agrave;, va a ser tan perenne, etern, en les terres que, hasda hui, fitaven el Senia y el Segura, com perenne es la presencia dels anglesos en Gibraltar, i la dels gringos en la cubana terra de Guant&amp;aacute;namo. &amp;iquest;Allo de &amp;ldquo;Lloras como mujer lo que no has sabido defender como hombre&amp;rdquo;, vos sona? &amp;iquest;Ser&amp;agrave; veritat que els valencians som meninfots cronics i sanee prou corpenta per a dir este cul es meu, quan nos violen?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.85pt 0pt 0cm; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 70.55pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;strong&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;*Poeta i escritor&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.85pt 0pt 0cm; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 70.55pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;strong&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 8.85pt 0pt 0cm; text-align: justify; mso-pagination: none; tab-stops: 70.55pt; mso-layout-grid-align: none;&quot;&gt;&lt;strong&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MX&quot; style=&quot;font-size: 10pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-MX;&quot;&gt;Diario de Valencia 9 de agosto de 2001&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>LA CORONA DARAGO NO FON UNA CONFEDERACIO CATALANO-ARAGONESA</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://al-balanci.blogcindario.com/2009/01/00006-la-corona-d-arago-no-fon-una-confederacio-catalano-aragonesa.html"/>        <published>2009-01-09T10:42:36+01:00</published>        <updated>2009-01-09T10:42:36+01:00</updated>        <id>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/01/00006-la-corona-d-arago-no-fon-una-confederacio-catalano-aragonesa.html</id>        <author>            <name>AVLL_KK</name>        </author>        <summary type="html">&lt;span lang=&quot;ES&quot;&gt;&lt;p align=&quot;center&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;De quant en quant s&amp;rsquo;ascolta o es llig que la Corona d&amp;rsquo;Arago fon una confederacio catalano-aragonesa, a&amp;ccedil;o no es mes que un intent catalaniste d&amp;rsquo;apropiar-se de l&amp;rsquo;obra d&amp;rsquo;Arago. Clar que de tals postures pront surgiran aquelles atres que pretenen sustituir i suplantar l&amp;rsquo;existencia i obra de la Corona d&amp;rsquo;Arago per la de uns quimerics &quot;paissos catalans&quot;. I de sobra conegut que es una aberracio historica, traspas&amp;aacute; de pretensions imperialistes, l&amp;rsquo;afirmacio de que la Corona d&amp;rsquo;Arago fon una confederacio catalano-aragonesa.&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;El professor Ubieto la definix aixi: &quot;Es crida Corona d&amp;rsquo;Arago al conjunt d&amp;rsquo;homens i paissos que estigueren sometits a la jurisdiccio del monarca que dominava en Arago, prescindint del car&amp;aacute;cter constitucional de cadascu dels territoris que podien ser un regne (Arago, Mallorca, Valencia, Sicilia, Cerdenya, Corcega, Napoles), un ducat (Atenas i Neopatria), un marquesat (Proven&amp;ccedil;a), un condat (Barcelona, Rossello) o un senyoriu (Montpellier). (Temes Valencians. La Creacio de la Corona d&amp;rsquo;Arago, Valencia 1.977, pag. 3).&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;La creacio de la Corona d&amp;rsquo;Arago escomen&amp;ccedil;&amp;aacute; a constituir-se en 1.137, en el matrimoni de la futura regina d&amp;rsquo;Arago, Petronila, en el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV (1.131-1.162). I va finalisar d&amp;rsquo;una manera definitiva en el sigle XVIII en motiu de la Guerra de Successio espanyola. Felip V, el primer borbo, va vencer en la Batalla d&amp;rsquo;Almansa (5 d&amp;rsquo;abril de 1.707) als eixercits partidaris de l&amp;rsquo;archiduc Carles d&amp;rsquo;Austria, conquistant inmediatament Valencia (el 8 de maig) i Saragossa el 25 del mateix mes. El 29 de juny de 1.707 dictava un decret de Nova Planta pel que va abolir i derogar els furs, privilegis, practiques, costums, execcions i llibertats que gojaven els regnes d&amp;rsquo;Arago i Valencia, sometint-los -com expon Ubieto- a les lleis de Castella i a l&amp;rsquo;us, practica i forma de govern que tenien alli i a ses tribunals. El fi de la Corona d&amp;rsquo;Arago es consolid&amp;aacute; el 12 de setembre de 1.714, quant Felip V conquistava Barcelona i el 3 de juliol de 1.715 la ciutat de Palma de Mallorca. A partir d&amp;rsquo;eixe moment distints decrets del primer rei borbo, foren desmontant totes les institucions de cadascu dels ex-regnes, comtats, etc... integrants de la Corona d&amp;rsquo;Arago i foren sustituits per atres a image i semblan&amp;ccedil;a dels vigents, be en Castella o en Fran&amp;ccedil;a. La Corona d&amp;rsquo;Arago com a entitat geografica i com institucio politica hi havia deixat d&amp;rsquo;existir.&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;strong&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;span style=&quot;text-decoration: underline;&quot;&gt;L&amp;rsquo;estructura politica de la Corona d&amp;rsquo;Arago &lt;/span&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;Des del punt de vista de la tecnica constitucional, la Corona d&amp;rsquo;Arago fon &quot;una unio real&quot; que existix quant l&amp;rsquo;identitat de la persona fisica del monarca no deriva d&amp;rsquo;una casual coincidencia, sino que es vollguda per els respectius ordenaments dels Estats o per un pacte associatiu que pot ser tambe tacit entre estos, si be permaneixent distintes les Corones dels Estats en q&amp;uuml;estio. A l&amp;rsquo;identitat del monarca sol acompanyar tambe l&amp;rsquo;identitat d&amp;rsquo;atres orguens constitucionals i d&amp;rsquo;aquells orguens que coadyuven al sobira en el desplegament de ses funcions.&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;El vincul que unia entre si a regnes com el Balear, Valenci&amp;aacute; i el comtat de Barcelona, etc... era la Corona, Per aixo, la Corona d&amp;rsquo;Arago fon &quot;una unio real&quot; i per tant, no apleg&amp;aacute; mai a ser ni una &quot;confederacio&quot; ni menys encara una &quot;federacio&quot;. I, per supost, jamai fon una &quot;confederacio catalano-aragonesa&quot;, com es va atrevir a afermar en 1.869 Antoni Bofarull de Broc&amp;aacute;.&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;Tampoc es certa l&amp;rsquo;afermacio de J. Regl&amp;aacute; (Historia de Catalu&amp;ntilde;a, Madrit, 1.978 pags. 43 i ss.) de que &quot;l&amp;rsquo;unio entre els distints regnes integrants de la Corona d&amp;rsquo;Arago, fon de tipo personal...&quot;, i la del marques de Lozoya qui tambe incurrix en el mateix erro que Bofarull. Diu: &quot;El Regne d&amp;rsquo;Arago, el principat de Catalunya, el Regne de Valencia i el Regne de Mallorca constituixen una confederacio d&amp;rsquo;Estats&quot; (El mapa de les quatre Comunitats citaes apareix en la pagina 60 del Tom II de &quot;Historia d&amp;rsquo;Espanya&quot; del Marques de Lozoya, Salvat). Es inaceptable que la Corona d&amp;rsquo;Arago siga susceptible de ser calific&amp;aacute; con una confederacio catalano-aragonesa ya que, en els seus comen&amp;ccedil;aments, el comtat de Barcelona -ni regne, ni principat- fon pel matrimoni de Ramon Berenguer IV en Petronila, la filla de Ramiro II, El Monge, comtat que es va integrar en lo Regne d&amp;rsquo;Arago. I, per atre costat, es convenient indicar que tan sols en 1.258, Jaume I firm&amp;aacute; en el rei de Fran&amp;ccedil;a, Llu&amp;iuml;s IX -que mes tart seria Sant Llu&amp;iuml;s de Fran&amp;ccedil;a- el Tractat de Corbeil, pel que el rei frances renunciava a lo seu feudo de Catalunya, mentimentres que Jaume I renunciava al sur de Fran&amp;ccedil;a, a excepcio de lo seu senyoriu de Montpellier, ciutat que el va vore naixer el 1 de febrer de 1.208 de Maria de Montpellier i de Pere II d&amp;rsquo;Arago. &amp;iquest;Com podia ser puix una confederacio catalano-aragonesa si Catalunya era un feudo frances, precisament en l&amp;rsquo;epoca de major auge de la Corona d&amp;rsquo;Arago?.&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;A modo de conclusio, la Corona d&amp;rsquo;Arago venia configur&amp;aacute;, puix, pel sometiment a la soberania d&amp;rsquo;un mateix monarca, pero sen s&amp;rsquo;alcan&amp;ccedil;ar la fusio de les estructures politiques dels regnes que se li afegien. El concepte que de la monarquia es te en estos paissos es un concepte &quot;pactiste&quot; per els quals els subdits queden sometits al poder real, unicament a canvi de que el rei complira el dret de cadascu dels Estats.&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;De tal manera es cert lo que venim afermant de que el vincul entre els diversos regnes, comtats i senyorius era la Corona i, per tant, que la Corona d&amp;rsquo;Arago era una &quot;unio real&quot; (no una confederacio catalano-aragonesa) que la propia formula que el rei Jaume I, des del 28 de setembre de 1.238, utilis&amp;aacute; en ses documents be ho reflexa. Diu aixi: &quot;Nos Jaume, per la gracia de Deu, rei d&amp;rsquo;Arago, de Valencia, de Mallorca, comte de Barcelona i senyor de Montpellier....&quot;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/p&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;ES-MODERN&quot;&gt;&lt;p&gt;Joan Ferrando Badia &amp;ndash; 1.987&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;</summary>    </entry>    <entry>        <title>Ausias March, poeta de la llengua valenciana</title>        <link rel="alternate" type="text/html" href="http://al-balanci.blogcindario.com/2009/01/00005-ausias-march-poeta-de-la-llengua-valenciana.html"/>        <published>2009-01-01T15:58:06+01:00</published>        <updated>2009-01-01T15:58:06+01:00</updated>        <id>http://al-balanci.blogcindario.com/2009/01/00005-ausias-march-poeta-de-la-llengua-valenciana.html</id>        <author>            <name>AVLL_KK</name>        </author>        <summary type="html">&lt;span lang=&quot;ES-MODERN&quot;&gt;&lt;p style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;El 3 de mar&amp;ccedil; de 1459 va morir en Valencia Ausias March. Els investigadors no s&amp;rsquo;han posat d&amp;rsquo;acort ni en la data ni en el lloc de naiximent. Uns mantenen que en Gandia o Beniarjo en 1397, i uns atres en 1400 en la ciutat de Valencia, que era a on residia la familia materna del poeta. Lo que si que esta clar, i ningu ho posa en dubte, es que era valenci&amp;agrave;. De la mateixa forma que consta que des de molt jove prengue part en una actuacio valenta, en les distintes expedicions d&amp;rsquo;Alfons el Magnanim pel Mediterraneu, entre les que destaquen les conquestes de Cerdenya i Corcega. I que en 1419, ya ostentava la categor&amp;iacute;a de &quot;Mossen&quot;, lo que vol dir que ya havia segut nomenat cavaller. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero si va destacar per la seua actuacio militar, distinguint-lo el rey en 1425 com a &quot;falconer major&quot;, aixina com tambe per facultant-lo per a administrar justicia en la jurisdiccio civil i criminal en les seues possesions de Beniarjo, Vernissa i Pardines; per lo que va passar a la historia es per la seua condicio de poeta. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els seus antecedents familiars, com era el cas de son pare Pere March, tambe el varen involucrar en el mon de les lletres. Eren els temps de maxim esplendor de Valencia, que era la capital mes poblada de la Corona d&amp;rsquo;Arago, en vora 40.000 habitants. En un Regne de Valencia que era el centre financer de l&amp;rsquo;Estat, donada la seua espenta en l&amp;rsquo;activitat economica, i pel seu paper rellevant en la politica mediterranea de la corona. Eixa prosperitat de la nostra terra, va fer possible que en eixe sigle tingueren dos papes valencians, la construccio de monuments rellevants, com: la Llonja, el Micalet, les Torres de Serrans, etc. i una pleyade d&amp;rsquo;escriptors que feren possible la consecussio d&amp;rsquo;un Sigle d&amp;rsquo;Or de les lletres valencianes. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero el merit d&amp;rsquo;Ausias March no es asoles haver format part d&amp;rsquo;eixe llarc llistat de lliterats valencians que varen fer a la llengua valenciana la mes culta i important del moment, que tambe, sino per ser el poeta que va trencar l&amp;rsquo;estil dels trovadors imperant en el moment, per la llengua d&amp;rsquo;us corrent, mes personal, mes sincera. March conseguix la ruptura estilistica respecte als seus antecessors. Va ser en la poesia d&amp;rsquo;aquells temps, lo que en el sigle XX va conseguir Picasso en la pintura, o els Beatles en la musica. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La gran quantitat dels seus manuscrits que va fer i nos han arribat, les numeroses traduccions que s&amp;rsquo;han fet de les seus obres, l&amp;rsquo;influencia que deix&amp;agrave; en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Hurtado de Mendoza, Joan Bosc&amp;agrave;, inclus en Quevedo i de forma destacable en Jorge de Montemayor; el fan tan especial, que tots els autors dels sigles XV i XVI intentaren imitar-lo. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Explicat tot lo anterior, comprendra el llector que un personage del calibre d&amp;rsquo;Ausias March no podia passar desapercebut per als lladres culturals i lling&amp;uuml;istics, usurpadors anexionistes de llegats valencians, per a omplir nomines d&amp;rsquo;autors importants dels que carixen i, al mateix temps, omplir les estanteries buides de llibres, com es el cas dels catalans. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si qualsevol persona consulta un diccionari o enciclopedia en l&amp;rsquo;actualitat, es trobara que Ausias March, efectivament, era valenci&amp;agrave;, pero era una poeta de llengua catalana. &amp;iexcl;Nyas coca, a vore com es menja aixo! Puix, segons estos &quot;rigorosos&quot; intelectuals catalanistes, per cert, imitats per els castellans, en les seues edicions (&amp;iquest;per qu&amp;eacute; ser&amp;aacute; que en q&amp;uuml;estions de llengua valenciana, els catalans sempre s&amp;rsquo;alien en els castellans?), el nostre poeta valenci&amp;agrave;, era catala, perque procedia d&amp;rsquo;una familia barcelonesa, que se va establir en Gandia a mitat del sigle XIII, en motiu del repartiment de terres posterior a la reconquesta del Regne de Valencia per Jaume I. Per lo tant, com fea dos sigles que uns parients de March es quedaren en les nostres terres, per a estos mestres de futurs membres de l&amp;rsquo;AVL, el nostre paiss&amp;agrave; parlava catala, encara que a soles, ya que tot lo mom ho fea en valenci&amp;agrave;, com ara vorem. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tal patranya, que a base de publicar-la, inclus en els llibres de la Conselleria de la Generalitat Valenciana, molts la donen com a valida, no te ningun fonament. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 9 de giner de 1415, encara com a &quot;donzell&quot;, en representacio de la branca valenciana de la familia (som pare havia faltat en 1413), pren part en les corts celebrades en Valencia per Ferran I. Precisament en esta ocasio va tindre l&amp;rsquo;honor de escoltar un sermo de Sant Vicent Ferrer, que com tots saben (perdo, els catalans, no), parlava valenci&amp;agrave;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per a l&amp;rsquo;administracio de les seues terres, eixercint els seus drets de senyor, ho fea, llogicament, en la llengua que parlaven els seus vasalls, el valenci&amp;agrave;, entre ells alguns moros, que li creaven numerosos conflictes, com demostra que el 16 de juliol de 1433 tinguera que redactar el poeta, certs documents sobre la seua jurisdiccio. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En 1435 Ausias March assistix a les corts de Monzo entre els respresentants de l&amp;rsquo;estament militar del Regne de Valencia, i en giner de 1437, a les que foren celebrades en Morella. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un cas curios es que, en 1437, contat ya en quaranta anys, Ausias March contrague el seu primer matrimoni en Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blach, en el que afirma que esta escrit en vulgar valenciana: per&amp;ccedil;o que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar... Per cert, si Joanot parlava i escrivia en valenci&amp;agrave;, en quina llengua parlaria la seua germana. &amp;iquest;Com parlaria Ausias March a la seua dona, sense contar que eren del mateix puesto? &amp;iquest;En atre idioma? &amp;iexcl;A lo millor es que ya existia el traductor de catala SALT, de la Generalitat Valenciana que nos volen passar per valenci&amp;agrave;! &amp;iquest;O es que ara els catalanistes aduiran que no va ser per casualitat que Isabel Martorell va morir als dos anys de casar-se, per no entendres llinguisticament en el seu home? &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I per ultim, Joan de Resa &amp;ndash;pseudonim de Honorat Joan&amp;ndash; (Regne de Valencia, sigle XVI), public&amp;agrave; un Vocabulari Valenci&amp;agrave;-Castell&amp;agrave; , per a la millor comprensio del princip D. Carles d&amp;rsquo;Austria, fill de Felip II, de qui era preceptor, entenguera i disfrutara de les obres del poeta Ausias March, que varen ser publicades en Valladolid l&amp;rsquo;any 1555, en Llengua Valenciana, de les quals este Vocabulario form&amp;agrave; part. &amp;iquest;Si Ausias March escrivia en catala, per que s&amp;rsquo;incluix en esta edicio, al final del llibre un vocabulari valenci&amp;agrave;-castell&amp;agrave;? &amp;iquest;Si Ausias March haguera escrit les seues obres en catala no tindria que haver fet Joan Resa, per a l&amp;rsquo;edicio castellana, un vocabulari catala-castell&amp;agrave;, en lloc de valenci&amp;agrave;-castell&amp;agrave;? &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Queda clar que nomes en les ments megalomanes, alimentades per l&amp;rsquo;incultura, poden sostindre que Ausias March era un poeta catala. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En recort a este insigne valenci&amp;agrave;, Ausias March, i per la significancia que va tindre en la llengua valenciana, es per lo que el 3 de mar&amp;ccedil; celebren el d&amp;iacute;a de la llengua i cultura valenciana. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;JOAN IGNACI CULLA. &lt;/p&gt;&lt;/span&gt;</summary>    </entry></feed>